D’Arty, la guardespatlles

Us presentem en d’Arty, una gateta que cada dia saluda la Mika (bé, cada cop que la veu per St. Cugat). Els matins, quan deixa el cotxe, se la troba de camí a l’estació del FGC, prenent el sol, i sempre li miola per saludar-la. Ella de tant en tant li porta alguna chuche, o una mica de pinso, i juga amb ella mentre li parla.

 

El més curiós és que per les nits, quan torna de treballar i passa pel seu carrer, la segueix fins a la cantonada, caminant al seu pas, provocant que jugui amb ella, perque no vagi sola fins el cotxe.

El primer cop que la va trobar, estava acompanyada per 3 gats molts semblants (a qui anomena els “mosquegats”). De vegades cal posar una mica de pau entre ells, doncs deixen menjar pels voltants, i no la deixen apropar-se.

K wuapo sóc!

Ja feia setmanes que no estàvem gaire inspirats…a més a més, internet no ens funciona bé a casa. Tot plegat ha fet que us haguem tingut sense nous posts en els blogs (us recordo que tinc la versió més moderna de blog a http://www.catsaroundtheworld.wordpress.com/ )

L’altre dia la Mika em va posar l’arnés, per veure si encara faig el cuc quan el porto posat….Doncs SÍ! camino arrossegant-me pel terra, ajupit i estirat.

Ella me’l va comprar amb molta il·lusió, amb dibuixos del Piolin…però a mi m’agrada anar sense collar ni arnés, com els gats de carrer.

En aquestes foto em podeu veure fent el mico petit (mossegant molt fluixet un dit) malgrat ja ser un gat adult! i jugant potes amunt (si us fixeu se’m veu un ullal…però és perque estic rient…).

Sóc molt carinyós i m’encanta jugar a tothora. De matinada jugo amb els esperits del cau, perseguint-los, bufant-me… són com les meigues, que ningú les ha vistes, però “haberlas haylas!”

Cubi & Lote

… els he caçat!!! desprès de vàries setmanes al darrera, he aconseguit fotografiar un parell de gatets que viuen en una fàbrica dedicada a la foneria. Viuen en els magatzems, però es coneixen tant bé la planta, que de tant en tant els podem veure a prop dels forns (en aquesta zona de Catalunya fa realment molt de fred).

La seva carona és d’espantadissos, i realment ho són.

Si els voleu intentar tocar, cal portar una mica de menjar, segons em comenten els treballadors, però són molt porucs i és pràcticament impossible.

Una anècdota? tenen la carona bruta de pols negre com els miners…

Exòtics en la nostra terra

qui no pot viure en llibertat per terres catalanes, són aquesta parella d’animalons, de la família de les iguanes.

Necessiten d’una temperatura constant elevada, i un nivell de proteïnes “vives” (grills) per estar així de macos i eixerits.

Tot i el seu aspecte ferotge, són dòcils quan es troben sobre la mà i veuen que no estan en perill. En cas contrari, mosseguen per lliurar-se del seu rival de forma contundent.

El més curiós? oi que sembla que punxin? doncs no, són suaus i agradables al tacte.

Una anècdota? si tens les mans calentes, s’ajupiran per “agafar” l’escalfor de les teves mans, amb la panxa.

Gràcies Ester per deixar-me “jugar” una estoneta amb les teves mascotes; m’encanten.

En Cadir pren també el sol

en aquest cas no només gaudeix de la calefacció de casa, sinó que aprofita l’aparador per pendre el sol al migdia.

No li fa res estar en un baix de l’Eixample Esquerre de Barcelona. Al contrari, és feliç en la seva cadira, veient passar la gent, qui com jo, li hem fet una fotografia durant la seva “siesta”.

Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure

…i això és precisament el que “cantava” el mixino que veiem sobre la fantàstica kangoo del Narcís i la Susanna.

Amb les temperatures tant baixes dels darrers dies, és fàcil veure més d’un gatet i una gateta, sobre els capós dels cotxes… però més habitual és trobar-los A SOTA DEL COTXE i inclús DINS O SOBRE LES RODES (en el cas dels més petits).

És molt important que els conductors fem una petita inspecció, abans de posar en moviment el cotxe, no sigui cas que li fem mal als nostres amics, sense voler.

Molts cops amb el soroll que fem n’hi ha prou, però a primera hora del matí o per la matinada, els gatets que s’han quedat dormits no ens senten i podrien morir aixafats (per desgràcia el Miko es va trobar amb aquest cas).

Més val prevenir que lamentar… i vigileu que no us els trobeu a dins…que també pot passar.

Temple cat, Chalong, Phuket, Thailand

Aquesta fotografia ens arriba a través d’una amiga molt simpàtica i alegre, australiana, que va anar de viatge a Tailàndia, i allà es va trobar un grup de gats molt i molt ben cuidats.

Aquestes són les seves paraules sobre la seva trobada en el Temple:

Yes you can touch the cats…There are also other animals, depending on which temple you visit.
The monks take care of any living creature that comes to them that needs food and shelter, even humans if they need it.
So that may be their whole life, or only for a short time, it’s up to the animal how long they want to stay.
http://www.tigertemple.org/

Aquesta és la traducció del text (per aquells no dominem l’anglès!)

“sí, pots tocar els gats….també hi ha altres animals, depenent del temple que visitis. Els monjos tenen cura de qualsevol ésser viu que els hi arribi que necessiti menjar i acolliment , inclús a persones, si ho necessiten.

Pot ser que estiguin tota la seva vida, o per un curt període de temps, això depèn del temps que l’animaló vulgui estar allà.”

Moltes gràcies per la teva foto Karyn (primera foto del continent asiàtic!!)

Marrameu ja viu a Piera

“Aquest es el Marrameu. El nou membre d’una familia nombrosa, composada pel Chuki, el Dark, la Bimba, el Victor i l’Eva.
Al Marrameu el vàren trobar abandonat per la seva mare al poc de néixer, inclús va caure a una piscina, per aixó els veins li diuen “sisvides”. És molt carinyós i ens ha adoptat com si fosim sa mare: no ens deixa fer res, sempre està a sobre nostre.
També és una mica “bitxo”: es passa la vida atacant les mans que es mouen, els cordills de les sabates i tot el que es belluga; a part de pujar trepant per les cames de tothom amb les seves ungles… ahhhhh!!! És un gat genial que ens estimem, en molt poc temps (només té 3 mesos i mig), tota la familia.”

Eva, teniu un gatet molt i molt guapo….però no li digueu al Newton (Mika)

Jo, jo mateix i el sofà

… no pot haver sofà a casa… em transformo que el Dr. Jekyll i Mr. Hyde… quan venen visites dono una volteta, em miro qui són, pujo al respaldo… les meves víctimes cometen l’error de girar-se…és en aquell moment quan aprofito per fer-los un “Sello”. Per desgràcia no tinc punteria, i en comptes de fer una colleja al front, dono cops de puny a l’ull.

De moment podem comptabilitzar 2 baixes, una d’elles amb visita al metge d’urgències.

Em sap molt de greu. Quan era petit em passava el mateix…em transformava…ara la mami m’ha explicat que això no es fa, i quan se m’oblida em pulveritza amb el flu-flu d’aigua. És la manera d’entendre que estic fent malament alguna cosa.

Moraleja: si seus al meuuuuuu sofà, tingues el flu-flu a mà.

Ja tinc la mateixa edat de la meva mami

… ens hem hagut d’avançar una mica en el temps, i avui he bufat les espelmes pels meus 4 anyets. Per un gat, 4 anys equivalen a 32 anys humans!

Demà la Mika ha d’ingressar a l’Hospital per una intervenció lleu.

Com haurà d’estar en repòs uns quants dies, i no podrà sortir a les fotos, li he demanat de bufar avui les espelmes.

La trobaré molt a faltar, i ja tinc ganes que torni ràpid a casa, perque em rasqui l’esquena, la panxeta, juguem amb el pixie, trixie, … això sí, en el nou sofà llit.

M’agrada molt el nou sofà (ja l’estic començant a trencar), però per les nits dormo amb la meva mami, doncs sempre he dormit als seus peus i sé que a ella li encanta perdre un trosset de llit per mi (encara que jo sé que a l’hivern li agrada més per poder-se escalfar els peus!).

Com que ella és qui m’ajuda a escriure el blog, segurament estarem uns dies sense publicar noticies, tot i que tenim moltes fotos a classificar i ensenyar-vos.

PD: si mireu amb atenció la foto del pastís, veureu que hi ha un pingüí. Va patir cremades de tercer grau en el cap, per l’espelma, … com que no he anat mai a les falles de València, vam aprofitar per montar la nostre pròpia “cremà” a casa. Ara tenim un ninot cremat autèntic al museu de pollitos.

Gatets i gatetes del món, no feu una cremà a casa sense la supervisió d’un adult!